Cel·lulitis i anticel·lulítics

La cel·lulitis és una alteració de l’estructura del teixit adipós hipodèrmic, que es dóna únicament en la dona, i es localitza essencialment en la part inferior del cos, per sota del melic (regió de la pelvis, natges, cuixes).

El terme cel·lulitis s’ha generalitzat per definir tota una sèrie d’alteracions del teixit adipós hipodèrmic, especialment el dipòsit de grassa subcutània en determinades zones de l’organisme, com la part baixa de les natges, la zona superior de les cuixes i en la cara interna dels genolls. En general, aquests trastorns conjuntius produeixen dos tipus d’alteracions: les que afecten principalment al dipòsit lipídic i les que incideixen essencialment sobre la microcirculació i l’espai perivascular. La major o menor incidència d’aquests processos determina els diferents tipus de cel·lulitis. Tot això ens porta a distingir clarament entre cel·lulitis i una adipositat localitzada. La cel·lulitis es presenta només en el sexe femení, de tal manera que alguns autors fan esmena de la seva incidència al voltant d’un 90% de les dones, mentre d’altres consideren que totes desenvolupen cel·lulitis en un moment o altre de la seva vida. De tal manera que, en ocasions, la cel·lulitis es troba dissimulada per un estat general d’excés de pes i es posa de manifest al normalitzar-lo. L’adipositat localitzada, es presenta tant en l’home com en la dona, tot i que la seva distribució local varia segons el sexe, lògicament d’una manera paral·lela a la diferent distribució del teixit adipós en homes i en dones. A conseqüència de plantejar qualsevol tractament anticel ·lulític s’haurà de tenir en compte tots els factors, de tal manera que una crema anticel·lulítica haurà d’actuar front a aquest factors, estimulant la degradació de la grassa acumulada, millorar l’alteració circulatòria i actuar sobre la fibrosis que aquesta ocasiona. Addicionalment hauria de millorar l’aspecte extern de la pell reafirmant el teixit. També cal dir que la cel·lulitis no és un problema estacional encara que la preocupació que genera té un elevat component d’estacionalitat (primavera – estiu), per tant, el plantejar un tractament anticel·lulític s’haurà de pensar en una actitud anticel·lulítica tot l’any, no solament durant els mesos que més preocupa. Donat que el teixit cel·lulític és fràgil a l’aplicar un producte anticel·lulític sempre s’haurà de fer mitjançant un massatge suau i persistent que faciliti l’absorció del producte i estimuli la circulació sanguínia. S’han d’evitar els massatges violents que poden portar a una desagregació dels cúmuls grassos i fibrosos empitjorant l’aspecte extern de la pell. Només amb una aplicació constant, mitjançant un massatge suau, d’una crema farmacològicament activa s’aconseguirà una acció anticel·lulítica persistent.

Article de Xarxafarma