Rinitis al·lèrgica, una de les consultes més freqüents a la primavera

La rinitis al·lèrgica és una de les malalties al·lèrgiques més comunes. L’Organització Mundial de la Salut la considera una de les sis malalties que més freqüentment afecten la població.

De fet, s’estima que en els països desenvolupats afecta entre el 5 i el 25% de la població i tot apunta que la incidència de les al·lèrgies augmentarà en el futur. La rinitis és la reacció al·lèrgica de les membranes de la mucosa nasal quan entren en contacte amb una o més substàncies al·lergògenes. Normalment, la simptomatologia d’aquesta malaltia es manifesta a través d’esternuts, secreció nasal aquosa (o rinorrea), congestió nasal, picor d’ulls i llagrimeig, picor al nas i a la gola. Habitualment, els símptomes de la rinitis són més aguts durant el dia, i remeten durant la nit.

El vent és un “mal amic” de la rinitis, perquè transporta el pol·len i l’escampa. Així mateix, els millors dies són els de pluja, excepte per als al·lèrgics a les espores dels fongs, perquè la simptomatologia s’agreuja amb la humitat. El quadre de rinitis té una evolució de dos o tres anys, fins que s’estabilitza. No obstant, en uns quants anys pot desaparèixer la hipersensibilitat. D’aquesta manera, podem classificar les rinitis com Rinitis Estacionals o Rinitis Cròniques (persisteixen tot l’any). El primer tipus la pateixen les persones que són sensibles als pòl·lens de les plantes que depenen del vent per a la pol·linització, i a les espores de fongs. La primavera és possiblement l’estació més temuda pels al·lèrgics. Els afecta el pol·len dels arbres i les flors durant la primavera, i les pastures i les garrigues a principis d’estiu i tardor.

Els causants

Entre els al·lergògens més freqüents que podem trobar en l’entorn mediterrani hi ha: la morella, els plataners, les gramínies, les oliveres.

D’altra banda, LA RINITIS CRÒNICA:

-es presenta durant tot l’any.
-poden patir crisis en determinats períodes o en circumstàncies concretes.

Factors que la provoquen:

-els àcars: components habituals de la pols domèstica,
-pèl i cèl·lules de descamació dels animals domèstics, espores de fongs, etc.

Els símptomes són gairebé els mateixos que els de les rinitis estacionals, malgrat que el bloqueig nasal és més pronunciat i, en canvi, no hi ha picor. A més, les al·lèrgies als fongs poden presentar els mateixos símptomes que les al·lèrgies al pol·len i, també, fer aparèixer prurigen en coll, ull i orelles. En algunes ocasions, es poden associar a mals de cap, cansament i pèrdua de concentració.

El tractament

El tractament més habitual en la rinitis al·lèrgica són els medicaments antihistamínics que alleugen considerablement la seva simptomatologia. En cas de qualsevol dubte, consulti el seu farmacèutic. Les rinitis al·lèrgiques es poden complicar, i provocar pèrdua d’oïda, sinusitis i pòlips nasals. El seu farmacèutic li aconsellarà el tractament amb antihistamínics més adequat al seu cas.

Article de Xarxafarma