3. QUAN APAREIX? La cel•lulitis té una llarga vida, però hi ha moments en els quals es desenvolupa més. Generalment apareix com a resultat de moments en els quals es produeixen importants alteracions hormonals en el cos de la dona. Aquest moments es poden resumir en quatre: •Pubertat •Embaràs •Ingesta d’anticonceptius orals •Menopausa 4. LOCALITZACIÓ La cel•lulitis té una localització molt concreta en les dones, tot i que pot haver-hi casos d’obesitat en els quals estigui generalitzada per tot el cos. S’observen dos tipus d’inflamacions: •Difusa: és una forma prou flexible, que ocupa una regió anatòmica sencera (malucs, part superior de les cuixes, natges i parts internes dels braços). •Fixa: és una forma molt arrelada i dolorosa que ocupa només una part d’una regió anatòmica (interior dels genolls i de les cuixes, turmells, i de vegades, la part superior de l’esquena i del coll). 5. TIPOLOGIA SEGONS CONSISTÈNCIA •Edematosa. És d’aparença precoç (durant la pubertat generalment). Les cuixes i les natges perden les formes arrodonides. •Dura. La pell és compacta, difícil de pessigar. Els nòduls es marquen sense necessitat de pressionar, les ondulacions no canvien amb el moviment i pot ser dolorosa al tacte. Apareix a dones joves en bon estat general. Si es pessiga apareix la pell de taronja. •Tova o flàccida. Els teixits superficials tenen poca consistència. Es fàcil de pessigar, tova i de tacte esponjós. Forma bosses que varien en canviar de postura. No acostuma a ser dolorosa. 6. TRACTAMENT Ara que hem vist que no totes les cel•lulitis són iguals, que cadascuna té un origen i una solució, cal entendre que hi hagi diferents tractaments. •Si el problema és de retenció de líquids, el millor és un drenatge limfàtic. •Si es tracta d’un problema de circulació, s’han d’evitar els banys d’aigua calenta, cal fer exercici i alimentar els músculs amb proteïnes i glúcids lents. •Per a les superficials, el més indicat és el tractament tòpic. •Si és rebel, profunda, potser caldrà avaluar una intervenció quirúrgica. Per tant, podem distingir els següents tipus de tractaments: Mèdics •Mesoteràpia: consisteix a aplicar injeccions intramusculars amb substàncies que tenen principis lipolítics. Ajuden a reactivar la circulació, a desfer el teixit conjuntiu i a eliminar els excessos de greix i líquid. •Ultrasons: s’apliquen ultrasons de baixa intensitat per trencar els nòduls. •Liposucció: consisteix en l’aspiració del greix a través d’una cànula que s’introdueix externament. •Altres: làser, iontoforesi, electroteràpia. Tòpics •Talassoteràpia: consisteix en banys i dutxes que permeten administrar elements minerals (iode, sofre, calci i magnesi) que el cos pot absorbir a través de la pell si es manté a la mateixa temperatura del cos (37%). •Massatges: el massatge és fonamental en la lluita contra la cel•lulitis. El drenatge limfàtic manual agilita el sistema limfàtic. Per a una eficàcia total cal combinar-lo amb un massatge rodat que descongestiona els teixits, mobilitza els greixos i millora la tonicitat. •Aplicació de cremes anticel•lulítiques: són els tractaments més còmodes, fàcils i econòmics. N’hi ha a totes les farmàcies. Exigeixen molta constància. Per augmentar l’eficàcia de qualsevol tractament, és molt important fer exercici físic per tal de millorar la circulació, la tonicitat de la pell i mobilitzar els greixos. 7. FACTORS QUE PREDISPOSEN Generalment, la cel•lulitis s’associa a les dones. Es produeix progressivament a causa dels efectes de diversos factors que aïllats o combinats acaben canviant l’aspecte de determinades parts del cos. Els principals factors són: •Hereditaris. Algunes ètnies semblen més predisposades a desenvolupar sobrecàrregues localitzades. Per exemple, la cel•lulitis és més freqüent entre les dones llatines que entre les nòrdiques. Si la teva mare té cel•lulitis, és molt probable que tu en tinguis. •Endocrino-hormonals. L’hipotiroïdisme, les disfuncions d’hipòfisi, l’hiperfol•liculisme i les disfuncions ovàriques en són causa. Una excessiva secreció d’estrògens (fol•liculina) que no es contraresti amb la secreció suficient de progesterona pot afavorir la retenció d’aigua i augmentar la viscositat. •Estrès i trastorns neurovegetatius. L’hiperemotivitat, els trastorns afectius o sentimentals i els conflictes familiars o laborals, creen un desequilibri neurovegetatiu que dificulta la circulació perifèrica i l’eliminació d’aigua i detritus. L’estrès, a través de l’adrenalina, afavoreix l’emmagatzematge de greixos. •Insuficiència circulatòria. La insuficiència venosa i un mal estat dels capil•lars produeixen una irrigació insuficient. La cel•lulitis de les zones superiors s’associa normalment amb un alentiment de la circulació venosa de retorn, mentre que la cel•lulitis de les zones inferiors sempre està relacionada amb trastorns circulatoris més greus. •Trastorns digestius. L’assimilació insuficient de nutrients i els trastorns hepàtics redueixen l’eliminació de detritus i produeixen restrenyiment. •Alimentaris. Dur una dieta desequilibrada i consumir més energia de la que necessita l’organisme afavoreix la síntesi i l’emmagatzematge de greixos. Consumir aliments precuinats, o molt sucre, sal, cafeïna i alcohol també posa les coses fàcils a la cel•lulitis. •Posturals. Posar l’esquena massa dreta, estar molta estona dret, trepitjar molt fort, entre altres coses, contribueixen a accentuar la insuficiència circulatòria. Una dona amb una curvatura lumbar excessiva tindrà cel•lulitis a les zones altes, mentre que una dona amb peus plans, la tindrà a les zones baixes. •Estil de vida. La falta d’exercici, portar una vida sedentària, el cansament, la falta d’hores de son, dur roba molt ajustada, dur talons molt alts, fumar i fer banys massa calents dificulten la circulació del retorn venós. 7. RECORDI •La cel•lulitis no s’ha de confondre amb l’obesitat. Perdre pes no significa que desaparegui. •Les cures per aprimar-se no curen la cel•lulitis. •Tot i així, cal vigilar l’alimentació i no oblidar-se de beure un mínim de dos litres d’aigua al dia. •Els tractaments anticel•lulítics acostumen a ser lents. •El massatge és molt útil. •S’ha de tractar durant tot l’any, no només dos mesos abans d’anar a la platja. 8. ANECDOTARI La cel•lulitis ha existit sempre, com l’obesitat, només cal recordar les senyores que pintava en Rubens. Potser hi ha hagut èpoques en què hagi estat menys freqüent, però s’ha de dir que en l’actualitat és un tema de preocupació. Val a dir que potser també és més freqüent a causa de la vida sedentària que les noves tecnologies faciliten. Article de el FarmaceuticOnline"/> 3. QUAN APAREIX? La cel•lulitis té una llarga vida, però hi ha moments en els quals es desenvolupa més. Generalment apareix com a resultat de moments en els quals es produeixen importants alteracions hormonals en el cos de la dona. Aquest moments es poden resumir en quatre: •Pubertat •Embaràs •Ingesta d’anticonceptius orals •Menopausa 4. LOCALITZACIÓ La cel•lulitis té una localització molt concreta en les dones, tot i que pot haver-hi casos d’obesitat en els quals estigui generalitzada per tot el cos. S’observen dos tipus d’inflamacions: •Difusa: és una forma prou flexible, que ocupa una regió anatòmica sencera (malucs, part superior de les cuixes, natges i parts internes dels braços). •Fixa: és una forma molt arrelada i dolorosa que ocupa només una part d’una regió anatòmica (interior dels genolls i de les cuixes, turmells, i de vegades, la part superior de l’esquena i del coll). 5. TIPOLOGIA SEGONS CONSISTÈNCIA •Edematosa. És d’aparença precoç (durant la pubertat generalment). Les cuixes i les natges perden les formes arrodonides. •Dura. La pell és compacta, difícil de pessigar. Els nòduls es marquen sense necessitat de pressionar, les ondulacions no canvien amb el moviment i pot ser dolorosa al tacte. Apareix a dones joves en bon estat general. Si es pessiga apareix la pell de taronja. •Tova o flàccida. Els teixits superficials tenen poca consistència. Es fàcil de pessigar, tova i de tacte esponjós. Forma bosses que varien en canviar de postura. No acostuma a ser dolorosa. 6. TRACTAMENT Ara que hem vist que no totes les cel•lulitis són iguals, que cadascuna té un origen i una solució, cal entendre que hi hagi diferents tractaments. •Si el problema és de retenció de líquids, el millor és un drenatge limfàtic. •Si es tracta d’un problema de circulació, s’han d’evitar els banys d’aigua calenta, cal fer exercici i alimentar els músculs amb proteïnes i glúcids lents. •Per a les superficials, el més indicat és el tractament tòpic. •Si és rebel, profunda, potser caldrà avaluar una intervenció quirúrgica. Per tant, podem distingir els següents tipus de tractaments: Mèdics •Mesoteràpia: consisteix a aplicar injeccions intramusculars amb substàncies que tenen principis lipolítics. Ajuden a reactivar la circulació, a desfer el teixit conjuntiu i a eliminar els excessos de greix i líquid. •Ultrasons: s’apliquen ultrasons de baixa intensitat per trencar els nòduls. •Liposucció: consisteix en l’aspiració del greix a través d’una cànula que s’introdueix externament. •Altres: làser, iontoforesi, electroteràpia. Tòpics •Talassoteràpia: consisteix en banys i dutxes que permeten administrar elements minerals (iode, sofre, calci i magnesi) que el cos pot absorbir a través de la pell si es manté a la mateixa temperatura del cos (37%). •Massatges: el massatge és fonamental en la lluita contra la cel•lulitis. El drenatge limfàtic manual agilita el sistema limfàtic. Per a una eficàcia total cal combinar-lo amb un massatge rodat que descongestiona els teixits, mobilitza els greixos i millora la tonicitat. •Aplicació de cremes anticel•lulítiques: són els tractaments més còmodes, fàcils i econòmics. N’hi ha a totes les farmàcies. Exigeixen molta constància. Per augmentar l’eficàcia de qualsevol tractament, és molt important fer exercici físic per tal de millorar la circulació, la tonicitat de la pell i mobilitzar els greixos. 7. FACTORS QUE PREDISPOSEN Generalment, la cel•lulitis s’associa a les dones. Es produeix progressivament a causa dels efectes de diversos factors que aïllats o combinats acaben canviant l’aspecte de determinades parts del cos. Els principals factors són: •Hereditaris. Algunes ètnies semblen més predisposades a desenvolupar sobrecàrregues localitzades. Per exemple, la cel•lulitis és més freqüent entre les dones llatines que entre les nòrdiques. Si la teva mare té cel•lulitis, és molt probable que tu en tinguis. •Endocrino-hormonals. L’hipotiroïdisme, les disfuncions d’hipòfisi, l’hiperfol•liculisme i les disfuncions ovàriques en són causa. Una excessiva secreció d’estrògens (fol•liculina) que no es contraresti amb la secreció suficient de progesterona pot afavorir la retenció d’aigua i augmentar la viscositat. •Estrès i trastorns neurovegetatius. L’hiperemotivitat, els trastorns afectius o sentimentals i els conflictes familiars o laborals, creen un desequilibri neurovegetatiu que dificulta la circulació perifèrica i l’eliminació d’aigua i detritus. L’estrès, a través de l’adrenalina, afavoreix l’emmagatzematge de greixos. •Insuficiència circulatòria. La insuficiència venosa i un mal estat dels capil•lars produeixen una irrigació insuficient. La cel•lulitis de les zones superiors s’associa normalment amb un alentiment de la circulació venosa de retorn, mentre que la cel•lulitis de les zones inferiors sempre està relacionada amb trastorns circulatoris més greus. •Trastorns digestius. L’assimilació insuficient de nutrients i els trastorns hepàtics redueixen l’eliminació de detritus i produeixen restrenyiment. •Alimentaris. Dur una dieta desequilibrada i consumir més energia de la que necessita l’organisme afavoreix la síntesi i l’emmagatzematge de greixos. Consumir aliments precuinats, o molt sucre, sal, cafeïna i alcohol també posa les coses fàcils a la cel•lulitis. •Posturals. Posar l’esquena massa dreta, estar molta estona dret, trepitjar molt fort, entre altres coses, contribueixen a accentuar la insuficiència circulatòria. Una dona amb una curvatura lumbar excessiva tindrà cel•lulitis a les zones altes, mentre que una dona amb peus plans, la tindrà a les zones baixes. •Estil de vida. La falta d’exercici, portar una vida sedentària, el cansament, la falta d’hores de son, dur roba molt ajustada, dur talons molt alts, fumar i fer banys massa calents dificulten la circulació del retorn venós. 7. RECORDI •La cel•lulitis no s’ha de confondre amb l’obesitat. Perdre pes no significa que desaparegui. •Les cures per aprimar-se no curen la cel•lulitis. •Tot i així, cal vigilar l’alimentació i no oblidar-se de beure un mínim de dos litres d’aigua al dia. •Els tractaments anticel•lulítics acostumen a ser lents. •El massatge és molt útil. •S’ha de tractar durant tot l’any, no només dos mesos abans d’anar a la platja. 8. ANECDOTARI La cel•lulitis ha existit sempre, com l’obesitat, només cal recordar les senyores que pintava en Rubens. Potser hi ha hagut èpoques en què hagi estat menys freqüent, però s’ha de dir que en l’actualitat és un tema de preocupació. Val a dir que potser també és més freqüent a causa de la vida sedentària que les noves tecnologies faciliten. Article de el FarmaceuticOnline" />

Cel·lultits

Cel•lulitis! Moltes persones s’esgarrifen quan senten aquesta paraula. Es calcula que en té el 95% de la població femenina, incloent-hi les que mantenen un pes correcte i fins i tot les considerades primes.

La cel•lulitis és aquí i se sap com hi ha arribat, però... com se’n pot anar?

De fet, la cel•lulitis no pot desaparèixer del tot, però sí que se la pot fer disminuir i fer canviar l’aspecte de les zones afectades.

La prevenció és la principal eina per combatre-la, però si ja hi és, el primer que cal és constància.

2. QUÈ ÉS?

Cel•lulitis significa "inflamació del teixit muscular", i per això es diu que la cel•lulitis és el resultat del canvi del teixit conjuntiu produït per l’acumulació d’aigua, greix i toxines.

La cel•lulitis provoca alteracions del sistema circulatori i del teixit fibrós.

3. QUAN APAREIX?

La cel•lulitis té una llarga vida, però hi ha moments en els quals es desenvolupa més.

Generalment apareix com a resultat de moments en els quals es produeixen importants alteracions hormonals en el cos de la dona.

Aquest moments es poden resumir en quatre:
•Pubertat
•Embaràs
•Ingesta d’anticonceptius orals
•Menopausa

4. LOCALITZACIÓ

La cel•lulitis té una localització molt concreta en les dones, tot i que pot haver-hi casos d’obesitat en els quals estigui generalitzada per tot el cos.

S’observen dos tipus d’inflamacions:

•Difusa: és una forma prou flexible, que ocupa una regió anatòmica sencera (malucs, part superior de les cuixes, natges i parts internes dels braços).
•Fixa: és una forma molt arrelada i dolorosa que ocupa només una part d’una regió anatòmica (interior dels genolls i de les cuixes, turmells, i de vegades, la part superior de l’esquena i del coll).

5. TIPOLOGIA SEGONS CONSISTÈNCIA


•Edematosa. És d’aparença precoç (durant la pubertat generalment). Les cuixes i les natges perden les formes arrodonides.
•Dura. La pell és compacta, difícil de pessigar. Els nòduls es marquen sense necessitat de pressionar, les ondulacions no canvien amb el moviment i pot ser dolorosa al tacte. Apareix a dones joves en bon estat general. Si es pessiga apareix la pell de taronja.
•Tova o flàccida. Els teixits superficials tenen poca consistència. Es fàcil de pessigar, tova i de tacte esponjós. Forma bosses que varien en canviar de postura. No acostuma a ser dolorosa.


6. TRACTAMENT

Ara que hem vist que no totes les cel•lulitis són iguals, que cadascuna té un origen i una solució, cal entendre que hi hagi diferents tractaments.


•Si el problema és de retenció de líquids, el millor és un drenatge limfàtic.
•Si es tracta d’un problema de circulació, s’han d’evitar els banys d’aigua calenta, cal fer exercici i alimentar els músculs amb proteïnes i glúcids lents.
•Per a les superficials, el més indicat és el tractament tòpic.
•Si és rebel, profunda, potser caldrà avaluar una intervenció quirúrgica.
Per tant, podem distingir els següents tipus de tractaments:

Mèdics
•Mesoteràpia: consisteix a aplicar injeccions intramusculars amb substàncies que tenen principis lipolítics. Ajuden a reactivar la circulació, a desfer el teixit conjuntiu i a eliminar els excessos de greix i líquid.
•Ultrasons: s’apliquen ultrasons de baixa intensitat per trencar els nòduls.
•Liposucció: consisteix en l’aspiració del greix a través d’una cànula que s’introdueix externament.
•Altres: làser, iontoforesi, electroteràpia.
Tòpics
•Talassoteràpia: consisteix en banys i dutxes que permeten administrar elements minerals (iode, sofre, calci i magnesi) que el cos pot absorbir a través de la pell si es manté a la mateixa temperatura del cos (37%).
•Massatges: el massatge és fonamental en la lluita contra la cel•lulitis. El drenatge limfàtic manual agilita el sistema limfàtic. Per a una eficàcia total cal combinar-lo amb un massatge rodat que descongestiona els teixits, mobilitza els greixos i millora la tonicitat.
•Aplicació de cremes anticel•lulítiques: són els tractaments més còmodes, fàcils i econòmics. N’hi ha a totes les farmàcies. Exigeixen molta constància.
Per augmentar l’eficàcia de qualsevol tractament, és molt important fer exercici físic per tal de millorar la circulació, la tonicitat de la pell i mobilitzar els greixos.

7. FACTORS QUE PREDISPOSEN

Generalment, la cel•lulitis s’associa a les dones. Es produeix progressivament a causa dels efectes de diversos factors que aïllats o combinats acaben canviant l’aspecte de determinades parts del cos.

Els principals factors són:
•Hereditaris. Algunes ètnies semblen més predisposades a desenvolupar sobrecàrregues localitzades. Per exemple, la cel•lulitis és més freqüent entre les dones llatines que entre les nòrdiques. Si la teva mare té cel•lulitis, és molt probable que tu en tinguis.
•Endocrino-hormonals. L’hipotiroïdisme, les disfuncions d’hipòfisi, l’hiperfol•liculisme i les disfuncions ovàriques en són causa. Una excessiva secreció d’estrògens (fol•liculina) que no es contraresti amb la secreció suficient de progesterona pot afavorir la retenció d’aigua i augmentar la viscositat.
•Estrès i trastorns neurovegetatius. L’hiperemotivitat, els trastorns afectius o sentimentals i els conflictes familiars o laborals, creen un desequilibri neurovegetatiu que dificulta la circulació perifèrica i l’eliminació d’aigua i detritus. L’estrès, a través de l’adrenalina, afavoreix l’emmagatzematge de greixos.
•Insuficiència circulatòria. La insuficiència venosa i un mal estat dels capil•lars produeixen una irrigació insuficient. La cel•lulitis de les zones superiors s’associa normalment amb un alentiment de la circulació venosa de retorn, mentre que la cel•lulitis de les zones inferiors sempre està relacionada amb trastorns circulatoris més greus.
•Trastorns digestius. L’assimilació insuficient de nutrients i els trastorns hepàtics redueixen l’eliminació de detritus i produeixen restrenyiment.
•Alimentaris. Dur una dieta desequilibrada i consumir més energia de la que necessita l’organisme afavoreix la síntesi i l’emmagatzematge de greixos. Consumir aliments precuinats, o molt sucre, sal, cafeïna i alcohol també posa les coses fàcils a la cel•lulitis.
•Posturals. Posar l’esquena massa dreta, estar molta estona dret, trepitjar molt fort, entre altres coses, contribueixen a accentuar la insuficiència circulatòria.
Una dona amb una curvatura lumbar excessiva tindrà cel•lulitis a les zones altes, mentre que una dona amb peus plans, la tindrà a les zones baixes.
•Estil de vida. La falta d’exercici, portar una vida sedentària, el cansament, la falta d’hores de son, dur roba molt ajustada, dur talons molt alts, fumar i fer banys massa calents dificulten la circulació del retorn venós.

7. RECORDI

•La cel•lulitis no s’ha de confondre amb l’obesitat. Perdre pes no significa que desaparegui.
•Les cures per aprimar-se no curen la cel•lulitis.
•Tot i així, cal vigilar l’alimentació i no oblidar-se de beure un mínim de dos litres d’aigua al dia.
•Els tractaments anticel•lulítics acostumen a ser lents.
•El massatge és molt útil.
•S’ha de tractar durant tot l’any, no només dos mesos abans d’anar a la platja.

8. ANECDOTARI

La cel•lulitis ha existit sempre, com l’obesitat, només cal recordar les senyores que pintava en Rubens.

Potser hi ha hagut èpoques en què hagi estat menys freqüent, però s’ha de dir que en l’actualitat és un tema de preocupació. Val a dir que potser també és més freqüent a causa de la vida sedentària que les noves tecnologies faciliten.

Article de el FarmaceuticOnline