Nadal, cuina amb seguretat

Ficar-se a la cuina és gairebé obligatori en aquestes dates. T’ensenyem a mantenir els gèrmens controlats, en un recorregut que va des de les prestatgeries del súper fins al plat.

Sopar d’empresa, reunió d’amigues, dinar de Nadal amb la família… Quin record et quedaria d’aquell dia si l’àpat et sentés “com una patada”? Fem marxa enrere, com en una pel·lícula, i busquem la manera d’evitar per damunt de tot l’èxit estroncat d’una celebració inoblidable.


Seguretat alimentària: la part que ens toca

Per confiar en un aliment no solament cal tenir garantit el producte que compres, sinó la forma en què tu el manipules i el conserves, és a dir, la part domèstica del que es coneix com: Higiene del productes alimentaris, una cadena que va des de 1. la preparació, 2. fabricació, 3. transformació, 4. envasat, 5. emmagatzematge, 6. transport, 7. distribució i 8. venda d’un aliment, fins, evidentment, 9. la manipulació. Això vol dir, la part que ens toca.


Com s’ha de llegir una etiqueta?

Productes frescos, envasats, congelats… Qualsevol d’aquests productes pot ser una matèria primera de les millors, sempre que sapiguem triar-la i manipular-la com ha de ser. I per això és bàsic fer les coses bé des del principi: mirant amb deteniment l’etiqueta, una informació que proporciona dades últils sobre l’aliment que comprarem i que, per llei, ha de ser clara, comprensible i dir obligatòriament la veritat, tot indicant:

1. El nom o la denominació del producte.

2. La llista d’ingredients, que apareix en ordre decreixent al seu pes, inclosos els additius. Aquesta dada és interessant a l’hora de comparar el producte amb un altre d’equivalent d’una altra marca i que costi menys.

3. La data de consum preferent o de caducitat.

4. El nom o l’adreça del fabricant, envasador o venedor establert dins la UE.

5. El con contingut net (volum o pes).

De vegades, segons el producte, l’etiqueta ha d’incloure un contingut addicional:

1. Tractament a què ha estat sotmès (congelat, fumat, etc.).

2. Condicions especials de conservació i d’ús.

3. Instruccions d’ús.

4. País d’origen.

5. Grau alcohòlic (si en té).

6. Categoria de qualitat, varietat i origen.


Com hem de triar…


Una bona carn

1. A L’HORA DE FER LA COMPRA AL SÚPER, compra la carn i el peix al final del recorregut, per aquest ordre. La carn ha d’estar sempre refrigerada o congelada.

2. SI VOLS COMPRAR CARN PICADA, intenta que la piquin en el mateix moment de comprar-la i davant teu.

3. TRIA LES PECES amb color intens i sense greix.

4. UN COP A CASA, fes amb foc viu o durant molta estona les aus i els productes a base de carn picada, que han d’estar molt fetes a la part central. El centre d’un aliment ha d’arribar als 65º, per evitar una intoxicació microbiana.

5. EL FAISÀ, L’ÀNEC O LA PERDIU contenen purines (component fonamental de l’àcid úric), de manera que no convenen a persones amb gota, artritis o amb malalties reumàtiques.

6. LES CARNS VERMELLES estan restringides en persones que tenen el colesterol alt i en persones amb risc cardiovascular. Si estàs en aquesta situació és millor que triïs carns magres.


Article de Xarxafarma